Pili, ens has deixat. Ens
costa. El temps passa, ens ajuda. Ens ajuda a conciliar la necessitat d’oblidar el dolor que sentim amb
la teva pèrdua amb el desig de no oblidar-te mai.
Hem de ser capaços de parlar
de tu sense sentir una buidor, una fredor interna. Hem de recordar amb goig tot
allò que hem compartit a l’Escola. Has de continuar present entre nosaltres ...
d’una altra manera.
Pili, has estat una gran
companya, una bona companya. Has estat una persona amant de la teva feina,
gaudies amb la teva tasca, amb els alumnes, sovint deies “jo me’ls estimo”. Has
estat una persona honesta, anant sempre de cara, amb qui es podia parlar de tot
còmodament.
Amb tu es treballava a gust,
era fàcil avenir-se. Tot el que ens plantejàvem ho acceptaves amb ganes, amb il·lusió.
Davant d’una complicació, d’una adversitat t’ho prenies com un repte i, amb
ajuda (no et costava demanar ajuda, eres
capaç de mostrar les teves febleses), amb esforç, amb voluntat i amb senzillesa ho tiraves
endavant. No t’enxiquies, “si s’ha de fer, es fa”. Això ens ha ensenyat, als
qui hem treballat al teu costat, la importància del saber demanar ajuda quan es
necessita. Si ho podíem compartir es feia més planer.
No volem oblidar els bons i
divertits moments que hem passat, tot el
que hem rigut. Tenies una gràcia pròpia, particular, ens feies riure molt amb
les teves anècdotes i els teus “despistes”. Ho sabies i t’agradava, i a
vegades, exageraves les situacions per tal que féssim gresca i et diguéssim “Sí, sí Pili, tu sempre més ...”. Eres qui més fred tenia a l´hivern, a qui el
gos Bernardo més perseguia a les colònies i qui més es cansava i rèiem quan ens
explicaves que a la tornada, després de tres dies esgotadors, en arribar a casa
et deixaries caure al rebedor i no te’n mouries fins l’endemà. També eres la
mestra a qui més li ha plogut anant de convivències, la que més esforç havies
de fer per aprendre tot el referent a les noves tecnologies, la que més
vergonya tenia quan fèiem teatre, a qui se’t feia més llarga la Diagonal per
anar al Regina, etc. I quan alguna cosa no et sortia tal i com preveies, rient,
rient ens deies que t’havia tocat el “Benito”.
Pili, el teu record, la teva
petjada a l’Escola, amb els alumnes, amb els companys,... ha esdevingut
profunda, inesborrable i així volem que sigui.
Siguis on siguis, segur que
hi estàs bé, t’ho mereixes. Els que creuen sabem que estàs al cel i, els que
no, et sabem formant part dels bons records en les persones que has
estimat i t’han estimat.
Pili, t'enyorem i, mica en
mica, anirem esvaint el dolor que ens provoca pensar que ja no hi ets i et
recordarem sempre amb un gran somriure.
Els teus companys i
companyes de l’Escola.
Cap comentari:
Publica un comentari