Estimada Pili

Pili, ens has deixat. Ens costa. El temps passa, ens ajuda. Ens ajuda a conciliar la  necessitat d’oblidar el dolor que sentim amb la teva pèrdua amb el desig de no oblidar-te mai.

Hem de ser capaços de parlar de tu sense sentir una buidor, una fredor interna. Hem de recordar amb goig tot allò que hem compartit a l’Escola. Has de continuar present entre nosaltres ... d’una altra manera.

Pili, has estat una gran companya, una bona companya. Has estat una persona amant de la teva feina, gaudies amb la teva tasca, amb els alumnes, sovint deies “jo me’ls estimo”. Has estat una persona honesta, anant sempre de cara, amb qui es podia parlar de tot còmodament.

Amb tu es treballava a gust, era fàcil avenir-se. Tot el que ens plantejàvem ho acceptaves amb ganes, amb il·lusió. Davant d’una complicació, d’una adversitat t’ho prenies com un repte i, amb ajuda  (no et costava demanar ajuda, eres capaç de mostrar les teves febleses), amb esforç,  amb voluntat i amb senzillesa ho tiraves endavant. No t’enxiquies, “si s’ha de fer, es fa”. Això ens ha ensenyat, als qui hem treballat al teu costat, la importància del saber demanar ajuda quan es necessita. Si ho podíem compartir es feia més planer.

No volem oblidar els bons i divertits moments que hem passat,  tot el que hem rigut. Tenies una gràcia pròpia, particular, ens feies riure molt amb les teves anècdotes i els teus “despistes”. Ho sabies i t’agradava, i a vegades, exageraves les situacions per tal que féssim gresca i et diguéssim  “Sí, sí Pili, tu sempre més ...”.  Eres qui més fred tenia a l´hivern, a qui el gos Bernardo més perseguia a les colònies i qui més es cansava i rèiem quan ens explicaves que a la tornada, després de tres dies esgotadors, en arribar a casa et deixaries caure al rebedor i no te’n mouries fins l’endemà. També eres la mestra a qui més li ha plogut anant de convivències, la que més esforç havies de fer per aprendre tot el referent a les noves tecnologies, la que més vergonya tenia quan fèiem teatre, a qui se’t feia més llarga la Diagonal per anar al Regina, etc. I quan alguna cosa no et sortia tal i com preveies, rient, rient ens deies que t’havia tocat el “Benito”.

Pili, el teu record, la teva petjada a l’Escola, amb els alumnes, amb els companys,... ha esdevingut profunda, inesborrable i així volem que sigui.

Siguis on siguis, segur que hi estàs bé, t’ho mereixes. Els que creuen sabem que estàs al cel i, els que no, et sabem formant part dels bons records en les persones que has estimat  i t’han estimat.

Pili, t'enyorem i, mica en mica, anirem esvaint el dolor que ens provoca pensar que ja no hi ets i et recordarem sempre amb un gran somriure.

Els teus companys i companyes de l’Escola.